Parada 1: Torre dels Predicadors (Torre de los Predicadores)
Primera parada
Torre dels Predicadors (Torre de los Predicadores)
Además de las que no están, desde aquí se pueden identificar muy bien dos industrias más, plenamente activas, fuera del término municipal de Girona. Una es la Nestlé, en Sant Gregori. La otra es la Torraspapel en Sarrià de Ter.
La teoría más aceptada actualmente es la de Schrödinger, en la que se interpreta que el electrón, más que un planeta de este sistema solar que decía Bohr, se parece a una onda.
Este es un buen lugar para hacernos una idea de cómo es el átomo y del tamaño relativo de su núcleo. Si comparamos el átomo de hidrógeno, que es el más sencillo, (ya que sólo tiene un protón en el núcleo y un electrón alrededor) con el lugar donde estamos, y el núcleo fuera una esfera que tuviera el diámetro de la torre, el electrón sería una lenteja esférica que daría vueltas a una distancia aproximada de 500 km.
¿Lo sabías?
Muchos artistas han seguido con interés los descubrimientos científicos y los han transmitido a su obra. Por ejemplo, Salvador Dalí era una persona con muchas inquietudes; una de ellas era la ciencia. A lo largo de su vida, determinados temas científicos le impresionaron, y algunas de sus pinturas así lo muestran. Por ejemplo, durante los años 30 se interesó por las ilusiones ópticas y pintó dobles imágenes, temática que se repite a lo largo de la vida de Dalí.
Los años 40 lo atrae la teoría cuántica de Planck. En la década de los 50 comienza la pintura corpuscular, influido por las teorías atómicas. Entre los 60 y 70 se interesa por la genética, concretamente por la estructura del ADN, y también por el láser, que le lleva a realizar su primera exposición de hologramas y pinturas estereoscópicas. Finalmente, los 80 se centra en el fenómeno de las catástrofes del matemático René Thom.
Àtoms
El concepte d’àtom existeix des de l’Antiga Grècia proposat pels filòsofs grecs Demòcrit, Leucip i Epicur. No obstant això, el concepte no es va generar per mitjà de l’experimentació, sinó com una necessitat filosòfica que expliqués la realitat, ja que, com proposaven aquests pensadors, la matèria no podia dividir-se indefinidament, pel que havia d’existir una unitat o bloc indivisible i indestructible que al combinar-se de diferents formes creés tots els cossos macroscòpics que ens envolten. Segons els alquimistes, la matèria estava formada per quatre elements: aire, aigua, terra i foc, al que se li afegí un cinquè element: l’èter. La concepció de l’àtom que s’ha tingut al llarg de la història, ha variat d’acord als descobriments realitzats en el camp de la física i la química.
La visió moderna de l’estructura interna de la matèria va haver d’esperar fins a l’experiment de Rutherford al 1911 i al model atòmic de Bohr. Posteriors descobriments científics, com la teoria quàntica, i avanços tecnològics, com e microscopi electrònic, han permès conèixer amb major detall les propietats físiques i químiques dels àtoms.
La teoria acceptada actualment é que l’àtom es compon d’un nucli de càrrega positiva, format per protons i neutrons, en conjunt coneguts com nucleó, al volant del qual es troba un núvol d’electrons de càrrega negativa. La major part d ela massa d’un àtom es concentra en el nucli (format per protons i neutrons, els quals són 1836 i 1838 vegades més pesants que l’electró, respectivament). El volum exacte d’un àtom és difícil de calcular, ja que els núvols d’electrons no conten amb vores definides, però pot estimar-se raonadament en 1,0586 x 10-15m es veu que el nucli d’un àtom és prop de 100.000 vegades menor que l’àtom mateix, i no obstant això, concentra pràcticament el 100% de la seva massa.
