P1: Torre dels Predicadors
Primera parada
Torre dels Predicadors
A més de les que no hi són, des d’aquí es poden veure dues indústries més que encara funcionen: la Nestlé a Sant Gregori i la Torraspapel a Sarrià de Ter.
Sovint la química passa desapercebuda, perquè té lloc a una escala molt petita, invisible per a nosaltres. És l’escala nanoscòpica. Aquest nom fa referència a la mida, de l’ordre del nanometre, (1/1000.000.000 m) que tenen les petites partícules de què està composta la matèria i que s’anomenen àtoms.
La teoria més acceptada actualment és la de Schrödinger, en la qual s’interpreta que l’electró, més que un planeta d’aquest sistema solar que deia Bohr, s’assembla a una ona.
Aquest és un bon indret per fer-nos una idea de com és l’àtom i de les seves mides relatives. Si comparem l’àtom d’hidrogen, que és el més senzill, (ja que només té un protó al nucli i un electró al voltant) amb l’indret on som, i el nucli fos una esfera que tingués el diàmetre de la torre, l’electró seria una llentia esfèrica que donaria voltes a una distància aproximada de 500 km.
Ho sabies?
Molts artistes han seguit amb interès els descobriments científics i els han transmès a la seva obra. Per exemple, Salvador Dalí era una persona amb moltes inquietuds; una d’elles era la ciència. Al llarg de la seva vida, determinats temes científics el van impressionar, i algunes de les seves pintures així ho mostren. Durant els anys 30 es va interessar per les il·lusions òptiques i va pintar dobles imatges, temàtica que es repetiria sovint.
Els anys 40 l’atreu la teoria quàntica de Planck. En la dècada dels 50 comença la pintura corpuscular, influït per les teories atòmiques. Entre els 60 i 70 s’interessa per la genètica, concretament per l’estructura de l’ADN, i també pel làser, que el porta a realitzar la seva primera exposició d’hologrames i pintures estereoscòpiques. Finalment, els 80 se centra en el fenomen de les catàstrofes del matemàtic René Thom.
Àtoms
El concepte d’àtom existeix des de l’Antiga Grècia proposat pels filòsofs grecs Demòcrit, Leucip i Epicur. No obstant això, el concepte no es va generar per mitjà de l’experimentació, sinó com una necessitat filosòfica que expliqués la realitat, ja que, com proposaven aquests pensadors, la matèria no podia dividir-se indefinidament, pel que havia d’existir una unitat o bloc indivisible i indestructible que al combinar-se de diferents formes creés tots els cossos macroscòpics que ens envolten. Segons els alquimistes, la matèria estava formada per quatre elements: aire, aigua, terra i foc, al que se li afegí un cinquè element: l’èter. La concepció de l’àtom que s’ha tingut al llarg de la història, ha variat d’acord als descobriments realitzats en el camp de la física i la química.
La visió moderna de l’estructura interna de la matèria va haver d’esperar fins a l’experiment de Rutherford al 1911 i al model atòmic de Bohr. Posteriors descobriments científics, com la teoria quàntica, i avanços tecnològics, com e microscopi electrònic, han permès conèixer amb major detall les propietats físiques i químiques dels àtoms.
La teoria acceptada actualment é que l’àtom es compon d’un nucli de càrrega positiva, format per protons i neutrons, en conjunt coneguts com nucleó, al volant del qual es troba un núvol d’electrons de càrrega negativa. La major part d ela massa d’un àtom es concentra en el nucli (format per protons i neutrons, els quals són 1836 i 1838 vegades més pesants que l’electró, respectivament). El volum exacte d’un àtom és difícil de calcular, ja que els núvols d’electrons no conten amb vores definides, però pot estimar-se raonadament en 1,0586 x 10-15m es veu que el nucli d’un àtom és prop de 100.000 vegades menor que l’àtom mateix, i no obstant això, concentra pràcticament el 100% de la seva massa.
