P3: Pujada de Sant Martí (Cromats Ensesa)
Tercera parada
Pujada de Sant Martí (Cromats Ensesa)
L’empresa Cromats Ensesa va ser fundada l’any 1947 pel senyor Joan Ensesa, pare de l’actual propietari. L’activitat va començar com a reparació de carrosseries d’automòbils i cotxes de línia. Amb la irrupció dels materials plàstics els anys 70 i la seva utilització en el món de l’automoció, l’activitat del taller va reconduir-se cap a la reparació de peces antigues com motos, cotxes o làmpades. Cromats Ensesa també ha estat la responsable de la restauració de peces emblemàtiques, com l’àngel que corona el campanar de la catedral de Girona
Aquest procés es basa en la formació d’ions, que són molècules o àtoms amb carrega elèctrica positiva (cations) o negativa (anions). A la primera parada hem explicat que un àtom té un nucli i uns electrons. Els electrons són essencials per descriure el comportament dels àtoms i intervenen en la majoria de les reaccions, com és el cas de la formació dels ions. Per exemple, el corrent elèctric, necessari en aquest procés electrolític, es basa en el moviment d’electrons. Més endavant, i en aquest mateix itinerari veurem altres processos en els quals hi intervenen.
Tornant al procés de cromat, es fa circular corrent continu, a través d’una dissolució que conté ions, que s’anomena electròlit. En aquest cas l’electròlit és àcid cròmic, una molècula que descompon per donar crom, que es diposita damunt la peça a recobrir i oxigen, que es desprèn a l’altra pol del corrent.
Altres processos que es realitzen en aquesta empresa són els niquelats i els banys de plata. També s’hi fan aliatges com el bronze o el llautó. Els aliatges són mescles de dos o més metalls i la seva finalitat és millorar les qualitats dels metalls separadament. El bronze és una mescla de coure i estany, i té moltes aplicacions que van des de la fabricació d’armes (edat del bronze) fins a campanes. Per la seva part, el llautó conté bronze i zinc i s’utilitza en instruments de música i ornamentació, per exemple.
Ho sabies?
En el seu origen, l’àngel de la Catedral no era cap àngel, sinó una figura que representava la fe, i duia una bena als ulls. Quan començaren les obres de la nau gòtica actual, cap al s.XIV, se situà a l’entrada provisional de la catedral. Més tard, al s.XVIII es col·locà al campanar renaixentista actual. Durant els setges napoleònics, una bala francesa li va arrencar el cap.
No fa gaire anys, es va restaurar la figura, molt malmesa per les inclemències del temps i per les bales de diferents èpoques. Fent cas a la saviesa popular, que l’havia identificat durant molts anys com un àngel, s’hi va col·locar un cap amb els ulls oberts.
Plàstics
Els plàstics són materials orgànics, polimèrics, derivats del petroli. Poden tenir origen natural (com el cautxú) tot i que la majoria són sintètics, obtenint així una gran diversitat de plàstics.
Una de les seves principals propietats és que a l’aplicar-li una força pot canviar la seva forma, recuperant-la quan es deixa d’aplicar. Els plàstics presenten baixa densitat, són bons aïllats elèctrics i tèrmics, i capaços de resistir molts factors químics. A més, poden reciclar-se i n’existeixen de biodegradables.
Niquelats
Els niquelats es fan servir com a electròlits de sulfat de níquel o clorur de níquel.
El níquel és un metall platejat, brillant, conductor de l’electricitat i de la calor, resistent a la corrosió, és dúctil i mal·leable pel que es pot laminar, polir i forjar fàcilment.
Es troba en diversos minerals, en meteorits (aliat amb ferro), i se suposa que el centre de la Terra està format principalment per ferro i níquel. És un metall present en la majoria de les monedes, normalment formant un aliatge amb el coure.
Bronze
El bronze és un aliatge de coure i estany, amb proporcions d’aquest darrer metall que poden anar del 8 al 40 % i que conté petites quantitats d’altres elements. Aquest aliatge s’utilitza des de temps prehistòrics (edat del bronze) perquè és fàcil de preparar i té bones qualitats, com la resistència a la corrosió i la facilitat per ser emmotllat. Antigament es va utilitzar per a la fabricació d’armes, però a mida que es van descobrir millors materials i que es va abaratir la seva fabricació es va utilitzar en la fabricació d’eines, cuirasses, estàtues, recipients, ornamentació, etc.
Una altra de les característiques del bronze n’és la seva bona sonoritat, raó per la qual tradicionalment s’ha emprat en la fabricació de campanes. Altres elements que poden formar part de l’aliatge són, per exemple, fòsfor, plom, silici, alumini, beril·li, zinc o manganès.
Llautó
El llautó és un aliatge de coure i zinc (d’un 5 a un 45 % de zinc) i, de vegades, altres metalls com plom, estany, manganès, silici o níquel.
Segons les proporcions de zinc i d’altres elements, propietats com la ductilitat (facilitat per ser estirat) o la resistència a la corrosió varien molt. El llautó té nombroses aplicacions, com la fabricació d’instruments de música, cartutxos, bescanviadors de calor, mecànica de rellotgeria, bijuteria i ornamentació.
Figura
Veure:
Llegendes i Misteris de Girona. Carles Vivó.
Quaderns de la Revista de Girona, 24.
Diputació de Girona Novembre 1989.
