P9: Plaça de Sant Feliu
Novena parada
Plaça de Sant Feliu
Sembla ser que el barri vell és un indret romàntic, un lloc per passejar tranquil·lament amb la persona enamorada i deixar que la química flueixi. I és que quan dues persones estan ben avingudes es diu que hi ha química entre elles.
Plaça de Sant Feliu. Foto Alex Ambit.
De fet, aquesta expressió té un fonament científic. Estudis recents indiquen que una major quantitat de determinades molècules es troben presents en el cervell de les persones enamorades. Tot i que els noms semblen complicats, de ben segur que alguns ens són familiars: testosterona, estrogen, dopamina, norepinefrina, serotonina, oxitocina i vasopressina.
Les dues primeres molècules són feromones: hormones que es relacionen amb les fases més sexuals de la relació, que inclouen l’atracció per l’altre. Està demostrat el paper d’aquestes hormones en els animals: els mascles de determinades espècies poden detectar molt petites quantitats d’aquestes hormones que alliberen les femelles en zel. Per exemple, una sola molècula de feromona emesa per una papallona de seda és capaç d’atreure el mascle de l’espècie. De fet, en molts dispositius per capturar insectes, com abelles i formigues, s’utilitzen aquestes hormones.
Les molècules de dopamina, norepinefrina i serotonina són neurotransmissors: són substàncies químiques que permeten la comunicació entre neurones. En alguns casos els seus efectes són semblants als de l’adrenalina. La seva presència es relaciona amb l’enamorament inicial, que a vegades es tradueix en un comportament similar al d’una malaltia: no es pot pensar en ningú més que en la persona estimada.
Les dues darreres, l’oxitocina i la vasopressina es relacionen més aviat amb les relacions de llarga durada. Darrerament s’han publicat estudis que revelen que l’oxitocina actua en regions del cervell associades amb comportaments socials i emocionals, com per exemple, la confiança. Els seus efectes, però, es veuen modificats si actua conjuntament amb altres molècules.
Dopamina
Durant anys, però, l’estrella ha estat la feniletilamina. És una molècula de la família de les amfetamines que s’associa a estats d’eufòria física i psicològica de curta durada, com els provocats per l’exercici físic. Algunes de les molècules esmentades anteriorment es poden haver format com a conseqüència de la presència de feniletilamina al cervell. Hi ha hipòtesis que relacionen l’enamorament impulsiu amb aquesta molècula. Així, s’explicaria per què aquesta fase de l’amor dura relativament poc: l’organisme s’acostuma a aquesta substància i després d’un temps el cos ja no hi reacciona de la mateixa forma que al principi. Malgrat això, aquesta hipòtesi no ha estat encara prou comprovada.
John Paul Young – Love Is In The Air (1978)
Ho sabies?
Moltes persones que han patit un desengany amorós es consolen menjant xocolata. Aquest aliment és especialment ric en feniletilamina. Podria tractar-se, doncs, d’una mena d’automedicació contra la síndrome d’abstinència que causa la manca d’aquesta substància.
