P5: Farmàcia Saguer
Cinquena parada
Farmàcia Saguer
La farmàcia Saguer, abans farmàcia Masó, és un interessant exemple d’obra modernista. S’hi poden veure peces de ceràmica esmaltada, típiques del modernisme. A més, també és un bon punt per reflexionar sobre el paper que els medicaments han tingut en l’esperança de vida dels sers humans. Si a la primera dècada del segle XXI l’esperança de vida és de quasi 80 anys, a la fi del segle XIX era de només uns 48, i fa uns 20.000 anys, quan érem cromanyons, estava en tan sols 18 anys (segons dades de la OMS).
Per països tampoc és igual: si l’esperança de vida es calcula en 74 anys per a Europa, per a l’Àfrica està en 49 anys. Aquestes diferències tenen motivacions diferents, però hi ha tres factors relacionats amb la química que hi han influït decisivament: la higiene, la cloració de les aigües i els medicaments.
Rentar-se amb aigua i sabó és un fet quotidià per a nosaltres. Amb aquest senzill gest s’eliminen substàncies i alguns microorganismes que es dipositen a la pell i a la roba i que poden ser perillosos per a la nostra salut.
Si a més l’aigua duu clor, pràcticament s’eliminen la totalitat dels organismes patògens que transporta. Aquesta propietat es deu a la toxicitat del clor. En grans quantitats el clor és verinós, fins i tot per als humans, però la concentració en l’aigua corrent és molt petita, de forma que no és perillosa per a nosaltres i en canvi és mortal per als microorganismes.
Entre els microorganismes patògens, destaquen els bacteris. Poden causar malalties més o menys greus en altres organismes, tant vegetals com animals. En l’home malalties com la salmonel·losi, la tuberculosi o la disenteria també són causades per bacteris. El 1928 Fleming va descobrir casualment que un fong anomenat penicillium produïa una substància tòxica per als bacteris, a la que va anomenar penicil·lina. Aquesta substància va esdevenir el primer antibiòtic. Actualment es poden trobar a les farmàcies altres antibiòtics, com l’amoxicil·lina, l’estreptomicina, que ataquen els bacteris de forma diferent. El mal ús o l’abús dels antibiòtics ha fet que determinats bacteris s’hi hagin tornat resistents. En qualsevol cas, infeccions abans mortals es poden eliminar en pocs dies o setmanes gràcies als antibiòtics.
Són molts els medicaments que es poden trobar en aquesta farmàcia, però no hi ha dubte que un dels més populars és l’aspirina. Aquest és el nom comercial de l’àcid acetilsalicílic. Recentment s’ha celebrat el centenari d’aquest fàrmac que té propietats analgèsiques (elimina el dolor), antipirètiques (redueix la febre), antiinflamatòries i antiagregant de plaquetes. Tot i que pot produir problemes estomacals, investigacions recents revelen noves propietats, com per exemple el seu paper com a preventiu del càncer de còlon.
Ho sabies?
El descobriment de la penicil·lina s’atribueix a Sir Alexander Fleming, però el premi Nobel que li va ser atorgat l’any 1945 va ser compartit amb Sir Howard W. Florey i amb el Dr. Ernst B. Chain.
De jove, E. Chain va estudiar química i es va doctorar en química patològica. Va investigar en molts camps relacionats amb la bioquímica. Va ser l’estudi sistemàtic de substàncies antibacterianes produïdes per microorganismes que el va conduir a treballar amb la penicil·lina. En va descobrir les seves propietats quimioterapèutiques, treball pel qual va ser reconegut amb el premi Nobel.
En el discurs que Sir A. Fleming va fer el dia del lliurament dels premis Nobel va pronosticar que arribaria el dia en què la penicil·lina podria ser comprada per tothom a les botigues, i advertia que un ús indegut, causat sobretot per l’automedicació i per l’administració de dosis insuficients, farien els bacteris resistents a l’acció antibiòtica.
Farmàcia modernista
Farmàcia modernista situada als baixos d’un edifici d’habitatges al carrer de l’Argenteria. Es conserva bé l’interior projectat per l’arquitecte Masó, en canvi, la façana fou remodelada per Roca i Pinet el 1935, en estil Art Déco.
És, sens dubte, l’establiment públic més interessant de Girona, amb un interior revestit de ceràmica blanca i ferro forjat i fusta per a les prestatgeries i mobles, on s’hi conserven pots de medicaments de principis del s. XX. La façana estava també decorada amb revestiments ceràmics i elements de forja.
Sabó
El sabó s’obté per un senzill procés barrejant greixos, com l’oli, amb un àlcali, com la sosa càustica. És un producte sintètic molt antic: el van inventar els romans, o bé els babilonis ja fa 5000 anys, segons els historiadors.
El sabó té com a particularitat que les seves llargues molècules tenen una part que es dissol bé en aigua, mentre una altra que en fuig i prefereix els greixos. Com que la brutícia es compon en bona part de greixos, una part de la molècula de sabó s’unirà a la brutícia, mentre que l’altra seguirà amb l’aigua. El procés de rentat extraurà els greixos que passaran a l’aigua.
A més el sabó també té com a propietat que disminueix la tensió superficial, el que té com a conseqüència que les gotetes són més petites i que poden arribar a indrets més petits, com els porus de la pell.
Clor
El clor és un gas dens i tòxic que industrialment s’obté de la sal (NaCl). Té moltes aplicacions industrials, com la seva utilització com a blanquejant o en la fabricació del PVC (clorur de polivinil).
Àcid acetilsalicílic
L’ àcid acetilsalicílic és un fàrmac de la família dels salicilats, sovint emprat com a analgèsic (mals menors i dolor agut), antipirètic (contra la febre), antiinflamatori i anticoagulant.
Des de l’antiguitat, els medicaments contenien derivats de l’àcid salicílic, estructurament similars a l’Asprina. No va ser fins al 1853 que el químic francès Charles Frederic Gerhardt va preparar per primer cop l’àcid acetilsalicílic. Al 1897, la casa Bayer va començar a investigar amb l’àcid acetilsalicílic com a substituent menys irritant que els altres fàrmacs de la família dels salicilats. Al 1899, Bayer va anomenar a aquest fàrmac Asprina, comercialitzat amb molta popularitat arreu del món.
La síntesi de l’àcid acetil salicílic es basa en una reacció d’esterificació, en la qual l’alcohol de la molècula d’àcid salicílic reacciona amb anhídrid acètic, formant així l’Asprina i àcid acètic com a productes. En la síntesi també es pot usar àcid sulfúric com a catalitzador.
